Formar-se continuament amb obsessió, o acceptar que amb la tecnologia mai serem el que més en sap?

catching up on email after my bath...
de Le Fabuleux Destin d'Amélie

La veritat és que sempre havia pensat que per ensenyar TIC a l’aula, havia de formar-me contínuament i que a sobre mai arribaria a estar al nivell dels  alumnes, perquè avui dia, molts alumnes saben més que els mestres sobre les TIC.Així, doncs, no entenia perquè els mestres havien d’ensenyar coses que alguns alumnes ja saben, i que de vegades saben els alumnes i els mestres no.

Bé, la veritat és que al llarg d’una classe vam estar parlant precisament sobre aquest tema, sobre la formació constant dels mestres per poder seguir el ritme dels alumnes en les TIC, i em vaig adonar que realment aquesta no és la solució. Evidentment és molt important que un mestre es formi constantment, però al menys amb les TIC, no es tracta de estar sempre a la última per ensenyar-ho als alumnes, perquè és pràcticament impossible que una persona estigui a la última i sàpiga més de les tic en tots els aspectes que algun dels seus alumnes.

D’aquesta manera cal, en primer lloc, ser conscients que formar-nos obsessivament per saber més que els alumnes en TIC per després explica’ls-hi és pràcticament impossible i en segon lloc, i en conseqüència el que cal és canviar la concepció del que vol dir ensenyar TIC. Això ho dic, perquè després de reflexionar molt i comentar-ho a classe, quan sigui mestre, no ensenyaré a utilitzaré les TIC, perquè segurament els alumnes ja ho sabran fer, aprenen sols des de que són molt petits, actualment, podirem dir des que no tenen ni un any de vida. En canvi, el que si que es pot ensenyar o es pot treballar és a reflexionar sobre aquesta tecnologia de la informació i de la comunicació, perquè de reflexionar no  es reflexiona tant, i és bàsic per desprès saber escollir informació. No em de donar informació, hem d’ajudar a aprendre a escollir la informació i a reflexionar sobre aquesta.